dimarts, 17 de gener del 2012

L'origen del planeta dels simis

La revista Mètode, de difusió de la investigació (publicada per la Universitat de València), inclou, entre d’altres, un dossier sobre els simis, a propòsit de l’estrena l’any passat de la pel·lícula L'origen del planeta dels simis, de Rupert Wyatt. Una pel·lícula en què es fa homenatge a la conegudíssima El planeta dels simis, dirigida per Franklin J. Schaffner. El dossier, coordinat per Fernando Sapiña, aplega tres articles: un d’Alfred Ramos sobre les diverses versions cinematogràfiques que s’han fet de la novel·la de Pierre Boulle; un altre de Juli Avinent, que compara la novel·la de Boulle i la pel·lícula de Schaffner, i encara un altre de Gabriel Doménech sobre els problemes ètics i jurídics que planteja l’experimentació amb animals. És un dossier fantàstic, sobretot per als qui ens agrada la ciència-ficció (un gènere cinematogràfic i novel·lesc tan menystingut com valuós), que podríem encabir dins de l'anomenada distopia, altrament dit també antiutopia, amb noms tan il·lustres com Georges Orwell, Aldous Huxley, Ray Bradbury, etc. A mi aquest subgènere em fascina perquè va més enllà de la mera fantasia, ja que ens proposa una meditació entorn de la llibertat dels homes, sobre el control més o menys subreptici de les societats organitzades, sobre els límits de l’experimentació i de la ciència, entre altres qüestions. És el debat ètic i moral el que realment interessa d’aquesta mena de llibres i films, per bé que no tenim per què renunciar a la ciència-ficció com a constituent bàsic d’aquestes obres. Entreteniment i reflexió alhora, dues combinacions amb una rendibilitat narrativa molt apreciable. Vaig veure la pel·lícula L'origen del planeta dels simis aquest estiu i em va agradar. Potser no em va impactar tant com El planeta dels simis, però crec que és una pel·lícula valuosa. Trobe que existeixen molts prejudicis i complexos sobre aquest subgènere novel·lesc i cinematogràfic. Per cert, la UV acaba de publicar una versió en valencià de la novel·la de Pierre  Boulle.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.